La llavor del Xerrac
Les seves vides, amb riures i plors, pessigolles i cops, picades de mosquits i idees, a vegades d’elefant, els havien dut a caminar de la mà pel mateix camí.
Caminant per aquest sender precisament, un dia especialment radiant en el que gaudien d’un sol de primavera, van veure, com surant a mitja caiguda del cel, una petita boleta rodona, marronosa i arrugada.
Es van apropar estranyats, i d’entre els fils de teranyina que, en realitat la sostenien, van recollir delicadament, una llavor.
Una llavor de no sabien quina flor!
A les seves mans van veure la possibilitat de plantar-la.
No tenien idea de quina planta sortiria.
Una flor, que tingués petites llavors estimades per petites abelletes, un arbre que donés gruixudes llavors embolcallades... que servís per això o per allò altre...
El desig va créixer en ells.
El desig de compartir amb aquella llavor el seu amor, la seva vida.
Van acollir-la entre les seves robes i se la van emportar.
Volien protegir-la i poder mirar-la, però ni la millor capsa de vidre del millor regal de noces, per molt que semblés feta per una joia com aquella, la permetria créixer.
Així que... van buscar la millor terra, una amb bons nutrients, des de minerals fins a fems... en un lloc on rebés bon sol, i bona pluja, i seguint els seus instints la van plantar enterrant-la a uns bons pams endins.
- Ja està! I ara què?
No volien abandonar-la ara, ni tampoc veien que poguessin fer res més que esperar, així que van esperar.
I desesperar.
Per què des d’on ells podien mirar, no passava res. Ni flor ni arbre, ni cascada de meravelles cap amunt ni terratremols de sons cap avall.
Van dubtar si no l’havien enterrat massa profund.
Però van decidir confiar.
I sort, per què sota terra, la llavor, impulsada per un instint de vida, s’animava a desfer-se del seu embolcall dur, i tota tova, i forta, engegava camí cap a la superfície, sorprenent als seus progenitors amb una tija verda, sense nom, i bella, com ella sola.
El goig d’ells va ser indescriptible i ja van donar salts i van córrer a compartir la seva alegria.
Van mostrar a tot aquell que va voler, i a alguns que no, tot s’ha de dir, com creixia de ràpid en uns quants dies.
I després què?
Després d’intercanviar fotos de plantes amb d’altres adults es van començar a preocupar. Algunes comparacions van sorgir.
La seva encara no tenia gaire alçada, i les flors? On eren? Els pètals? O les branques?
Algú va tenir la idea d’ajudar la seva planteta tot estirant-la cap amunt, o cap als costats, per fer-la més gruixuda. O ... amb algun aparell o crema empényer-la perquè les branquetes verdes es fessin més fortes.
Per sort, van aturar-se i van mirar al seu voltant.
Les margarides del bosc creixien soles, els arbres que arribaven a alts anaven endurint-se a poc a poc per poder estirar-se. I cap pagés desfeia cap collita a base de barallar-se tibant de tiges i plantes en creixement. No!
El pagés buscava les millors condicions, i mirava de compensar si no plovia durant massa dies, tot regant, o al revés, protegint de calamarçades imprevistes, amb molta cura i respecte.
Els progenitors, van fer això: procurar les millors condicions per la seva criatura.
- Mira! I que fos i creixés com la planta que havia de ser.
L’únic, que ells no la volien per vendre-la al mercat de flors del maresme!
Volien que fos feliç. I ser feliços amb ella i quasi sense saber com li van començar a cantar una cançó tot compartint el seu amor.
Una cançó feta del material inasible del que es componia la seva vida, i esència.
Les arrels van poder aprofundir, i la planta, la seva planta, que no era seva i malgrat tot ja formava part d’ells, va créixer i florir, va compartir amb ells noves notes per noves cançons, i va alçar-se entre riures i plors, pessigolles i cops, picades de mosquit i idees, potser d’elefant, revelant-se com una planta única. Tant única com aquella família que s’havia fet tal com era, amb ella.
Jornades d'Educació Lliure a Esparreguera
Des del Xerrac estem organitzant unes jornades d'educació lliure durant el mes d'abril.
L'objectiu és donar a conèixer una alternativa educativa com és l'educació lliure des d'un àmbit general i per altra banda presentar l'associació el Xerrac com un Espai que està present en el nostre poble i que s'emmarca dins d'aquesta manera d'entendre al vida; lliure, amorosa i respectuosa.
Dimecres 15 d'abril:
"El Xerrac, espai d'educació lliure. Construint l'alternativa."
A càrrec de les educadores del Xerrac.
Hora: 19h
Lloc: Can Pasqual. C/Cavallers 26.
Dissabte 18 d'abril:
Curs "Jugant amb el cos, jugant amb l'art"
Jugar i jugar!! Endinsa't en el joc!
Els nens sempre juguen, nosaltres havíem jugat i encara juguem...
Si el joc té una presència tan important en les nostres vides alguna cosa de nosaltres hi tindrà a dins...
En aquest taller pretenem acostar-nos a un espai per a l’experimentació i la posterior reflexió sobre com el joc a partir del cos i de l’expressió plàstica constitueixen una valuosa eina per a la comunicación, especialment en la relació educativa.
Joc a partir del cos, perquè és el nostre primer i principal mitjà d’intercanvi amb el món, la nostra font de percepció i comunicació del que sentim i pensem sobre nosaltres mateixos i els altres. I joc a partir de l’expressió plàstica perquè l’art ofereix la possibilitat d’experimentar i descobrir noves possibilitats de aprendre i aprehendre sobre infinitat d’aspectes, tant de nosaltres mateixos com del món que ens envolta.
Imparteix: Gabriela Zavala Gianella, educadora de La Caseta, psicomotricista i dansa moviment terapeuta.
És una formació per a adults, no és una proposta pensada ni adequada pels nens. No es pot venir amb nens!
Lloc: CANVI D'UBICACIÓ!!! CEIP Taquígraf Garriga, C/Hortes s/n.
Preu: 20€
El pagament es realitzarà el mateix dia del curs.
Cal dur: roba còmoda i mtijons per abrigar els peuets.
PLACES COMPLETES
Cal que reserveu plaça:
Correu electrònic: xerrac.esparreguera@gmail.com
Dijous 23 d'abril:
Celebrem Sant Jordi al Carrer. Ens trobareu a l'espai de firetes, C/ dels Arbres
Serà un punt de trobada i d'intercanvi, una altra oportunitat per conèixer-nos. Tindrem a la vostra disposició llibres i referències bibliogràfiques que us poden ser interessants.
Dilluns 27 d'abril:
"El Pestalozzi, una escuela que realmente nunca fue escuela"
Vídeo fòrum, 19h.
Hora: 19h
Lloc: Can Pasqual. C/Cavallers 26.
Nota important
Cap de les propostes, excepte la de Sant Jordi, és adequada per venir amb nens, és un espai destinat al compartir dels adults, estem convençuts que podreu buscar una alternativa per ells que respongui a les seves necessitats.
QUI SOM?
Som un espai infantil i familiar d’acompanyament a la criança.
__________________________________________________________________
BASES DEL PROJECTE:
Respecte als processos de vida
El projecte vetlla pel seu tracte digne, on es respecti la seva integritat com a persona i on se senti que és únic i important pel sol fet d'existir i ser qui és.
*Ningú rep agressions físiques ni emocionals i pot expressar tot el que sent o pensa.
*Oferim un entorn preparat adaptat als processos de maduració dels infants on puguin complir el seu pla de desenvolupament intern, respectant els ritmes propis i les seves necessitats bàsiques.
*Es fan propostes de racons o activitats on el nen decideix lliurement participar-hi o no, autoregulació.
*Aprenentatge des de la comprensió. Entenem que només es comprèn el que es viu per això oferim vivències a través de l’experimentació i el joc.
Amor per l’infant
Oferim un espai on l’infant és estimat i acceptat des de la seva seva singularitat.
Tots els nens depenen de la presència afectuosa d’un adult allà on ells dirigeixin la seva lliure exploració, és per això que al Xerrac comptem amb la presència d’una educadora que vetlla per acompanyar tots aquests processos.
El respecte regula l’amor, impedint que se’n faci un abús per a posseir, controlar, dirigir i manipular.
Criança compartida
L’educació és i serà sempre tasca de les famílies. El Xerrac només pretén ser un espai de cooperació perquè, juntes, les famílies i amb el suport d’una educadora tirin endavant el creixement dels seus fills. Per tant no tindria sentit desvincular les famílies d’aquest espai.
Les famílies fan torns per estar, un matí a la setmana, acompanyant el grup d'infants. Paguen una quota per comptar amb el suport permanent d'una educadora professional, estem en contacte permanent i ens reunim periòdicament en assemblea per tractar tant les qüestions de funcionament relacionades amb el projecte com els aspectes pedagògics i de criança que ens interessen. A més a més, participem en fòrums i trobades pedagògiques, compartim i intercanviem bibliografia sobre la criança i l'educació, participem en les activitats obertes del poble i fem ús dels equipaments comunitaris.
El joc i l’experimentació lliure
L’activitat espontània està guiada des de l’interior de l’infant i té com a objectiu complir el seu pla de desenvolupament intern.
Aquesta activitat es tradueix en el joc i l’experimentació sensorial-afectiva. És per això que aquestes tasques són una necessitat per al seu desenvolupament.
Així oferim un espai on l’infant pot cobrir les seves necessitats bàsiques, jugant i experimentant.
Dins del Xerrac els nens se situen en un espai on es llencen diferents propostes. Totes aquestes propostes, preparades per l’educadora, es fan a través de diferents racons col·locats en l’espai.
Es proposa un material didàctic de qualitat amb el qual poden desenvolupar activitats constructives per al seu desenvolupament.
Ells trien lliurement el que tenen ganes de fer a partir de tot el que es proposa.
Educació lliure i autoregulació de l’aprenentatge
L’educació lliure confia en la capacitat de l’organisme per fer-se a sí mateix per això ofereix un espai de llibertat on l’infant s’autogestiona per cobrir les seves necessitats.
L’element regulador d’aquesta llibertat és el respecte: respecte als processos de vida (persones, animals, plantes,…), a l’entorn i al material. És per això que l’espai i la nostra actuació queden limitats per uns marcs naturals, que formen part de la nostra vida i que són necessàris per als nostre desenvolupament i per la nostra convivència.
Al Xerrac no es du a terme cap procés d’ensenyament sinó que es possibilita l’aprenentatge a través de vivències.
Basant-nos en la llibertat, el respecte i l’amor a cada organisme vetllem per
__________________________________________________________________
UN DIA AL XERRAC...
Treballem a l'aire lliure i tenim diferents espais físics de referència:
Dilluns | Dimarts | Dimecres | Dijous | Divendres |
Parc de la Vila | Parc de la Vila | Biblioteca | Parc de la Vila | Sortida |
L'horari per a tothom és de 10:15h a 13h. La resta del temps el completa cadascú segons les seves necessitats.
9 - 10:30h ARRIBADA I JOC LLIURE
Les famílies van arribat i acompanyen als seus fills a l'espai. Quan ja s'han situat s'acomiaden d'ells perquè lliurement explorin l'espai preparat.
Els espais dels quals disposen són el joc simbòlic i l'espai de lectura. A banda de l'oferta psicomotriu que té l'entorn.
10:30h LA ROTLLANA
És l'espai comunitari on els nens, l'educadora i la persona de suport es donen el bon dia, se saluden i es realitzen les propostes del dia.
10:30 - 12:45h DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ
Espai on s'executen les propostes fetes a la rotllana.
Les propostes que es fan les realitzen els adults d'acord amb les necessitats bàsiques de la infància, basades en el joc simbòlic, psicomotriu, l'experimentació sensorial i l'activitat creadora, musical, plàstica i de moviment.
13 - 14h DINAR
14 - 15h HORE DEL CONTE, TITELLES I COMIAT
